Escollir escola (I): Mort per Power Point

Per temes familiars, l'altre dia em va tocar assistir a la Jornada de Bones Pràctiques Educatives que va tenir lloc al Sucre de Vic (enllaç a la notícia d'el9TV). Aquest era la tercera edició i es centrava en l'intercanvi de projectes pedagògics. Cada escola de la ciutat presentava un exemple de com s'ensenyava una assignatura a un grup determinat d'alumnes. 

Em temia el pitjor perquè no hi vaig anar per iniciativa pròpia, però va resultar una experiència molt estimulant. Tot i que la meva dona és mestra, mai havia acabat d'entendre què és un projecte educatiu. Tot aquell matí em va servir per veure com és d'important escollir bé l'escola.

I aquest és el tema. La Júlia l'any que ve fa el salt i deixa enrere l'escola bressol per passar a P3. Cal escollir escola i cal veure com ensenyen i quina és la seva filosofia de centre. El meu procés de selecció hauria estat: a) és gratuïta? b) està a prop de casa? Però en aquesta jornada he vist que hi ha més temes. Intentaré no avorrir, però en síntesi això és el que vaig aprendre:

1) Els mestres són poc tecnològics

En general el discurs dels mestres va ser: "tenim un power point que procedim a llegir. Com que tenim poc temps el llegirem més ràpid".  Power Points amb Wordart, animacions, transicions... EL MAL. I dic Power Points perquè no hi havia cap presentació feta amb programari lliure (tot i que hi havia algun PDF, encara tinc una mica d'esperança). Per sort, alguns centres sí que van oferir presentacions més dignes, amb la informàtica només com a suport. 

2) Les mestres treballen molt

Parlo en femení perquè les dones eren majoria i ho destaco. Vaig quedar impressionat amb les idees i projectes que es van presentar. Tot i que guardo un bon record de la meva escolarització, això no tenia res a veure amb el que jo vaig estudiar. Sessions de cuina per estudiar anglès. Assignatures de ciències sense llibres (només una llibreta). Un kit per estudiar a religió dissenyat per un autèntic geni. Un (notable) projecte multimèdia i 2.0 per ensenyar literatura a batxillerat. Projectes de proximitat que treballen diferents assignatures a partir de l'entorn proper de l'alumne (escola, barri, ciutat...). Un treball d'apadrinament per potenciar la lectura... En definitiva, una inversió de recursos humans espectacular que dóna com a resultat projectes molt emocionants. Fins i tot van sortir alguns nens a defensar-los. Llagrimeta.

3) Les mestres treballen molt. I pel seu compte

Reprenc el punt número 1 i vaig més enllà. Cal que es creï un mitjà de relacions transversals entre professors. Deu ser el gremi més mal organitzat del món a nivell de compartir recursos. Durant la jornada, es va presentar un projecte de llengua catalana que feia servir unes fitxes creades per a l'ocasió. Imatges i textos grans escrits en tipografies massallera, Comic Sans i Memima. Tot fet per les mestres d'aquell centre però exactament igual als que he vist fer a la meva dona a altes hores de la matinada. Construïts a última hora a partir d'imatges de Google, impreses, retallades i folrades amb Ironfix. 

Perquè no compartir recursos? perquè no aprofitar el treball i elaborar una mena d'open source amb plantilles que un altre pugui fer servir? 

És una idea. 

5) Aliment pera l'intel·lecte i per a l'estomac

Mira que he anat vegades al Sucre! A tot tipus d'actes: rodes de premsa, Festivals Julius, presentacions de qualsevol cosa... però mai m'havien servit un esmorzar com aquest. Cafè, pastes, sucs, entrepans... I en abundància, que és on altres han fallat. Visca l'escola!

Continuo.

5) El polític no en té ni idea

Si alguna cosa vaig veure al llarg de tot el matí va ser exemples de lluita, dedicació, esperança i humanitat. I després d'això, arriba el senyor polític de torn i demostra que viu en un altre món.
En dos minuts va quedar clar que Pere Mayans, responsable del Servei d'Immersió i Acolliment Lingüístic, no solucionarà cap dels problemes d'escolaritat que han de combatre les mestres. Molt discurs, molt fum, molt projecte a llarg termini que desembocarà en canvis d'horaris, de lleis, de grups, discussions entre partits i sindicats. I que no faran RES. Perquè el mestre és qui haurà de seguir traient les castanyes del foc i veient com els altres es pengen medalles.

Aquest paio, Pere Mayans, va venir a parlar en una jornada sobre les escoles de Vic i va arribar quan era el seu torn. No va escoltar res del que s'havia dit allà! De què serveix doncs? Tant per tant, que pengi el seu discurs a Youtube i ens estalviarem la gasolina. El gest va ser clar, la majoria de la gent a la sala va marxar quan va començar a parlar.

Nosaltres ens vam quedar una estona, però vam veure que tampoc valia la pena.

Propera parada: jornada de portes obertes.