Escollir escola (II): Benvinguts, passeu passeu

Jornada de portes obertes. Un ritual tot estrany. Veus que antics coneguts s'han convertit en pares i mares, els saludes, conversa montemàtica de cortesia. Passeges per les instal·lacions com qui visita un museu. Fas "ahá" a mesura que t'expliquen coses. Alguns ja tenen altres fills al centre. Se'ls veu còmodes i relaxats. Els nens juguen al pati. Els nous semblem d'un altre planeta, observant els dibuixos, els cartells a les parets, els vàters i els armaris plens d'instruments.

A Tona hi ha dues escoles públiques, El Castell i l'Era de dalt. Un centre privat, l'Escola Vedruna (on jo vaig estudiar) i El Pive (que no és una opció). Nosaltres ens decantem per la pública, per tant ja només queden dues opcions.
Cara o creu.

Cada centre va fer una presentació, amb el seu "power" i explicant una mica com funcionen. A favor d' El Castell? el seu projecte educatiu, que és una escola de nova creació amb una sola línia i l'entusiasme evident de les mestres i pares En contra? Un centre provisional, fet amb barracons. La meva dona és qui controla del primer tema: "t'has fixat en aquell professor? quin crack". A mi m'amoïna que d'aquí a 6 anys, l'escola continuï sent provisional.

Em va agradar el que em van explicar. La seva manera d'educar, d'ensenyar i de fer participar les nenes. El seu objectiu d'erradicar els llibres.

L'Era té unes instal·lacions exemplars. Un pati enorme, amb una zona exclusiva per a Infantil, mestres més que veteranes, un menjador enorme i, sobretot, zones comunes. On es reuniran els del Castell per veure vídeos, fer obres de teatre, trobades entre cursos abans no facin l'escola nova? Al carrer?

Flashback:
Sóc de Tona i vaig començar a anar a l'escola als nacionals, on ara hi ha la biblioteca. Allà hi vaig fer els pàrvuls i quan vaig arribar a primària els meus pares em van canviar a l'Escola Vedruna. El motiu era logístic: les instal·lacions de l'escola pública eren bastant rudimentàries. Quan va ser hora d'escolaritzar la meva germana ja existia l'escola nova, l'Era de dalt. Quan va arribar aquest moment, els meus pares em van demanar (jo tenia 10 anys) si volia quedar-me allà o volia canviar-me. Ja tenia els amics a la Vedruna i em vaig quedar. Els meus pares van portar els seus dos fills a dues escoles diferents, amb la logística que comporta. I pagant la meva educació privada. És un punt que potser donaria per un altre post, per un altre blog o per una cita amb el psicoanalísta.

Però tanquem temes. Cara o creu? Si l'Era fos una mala escola ho tindriem molt fàcil, però és una bona escola.  Un amic ens diu que mirem per la comoditat. "El Castell és més aprop". Però és mentida, segons el Google Maps, l'Era és a 300 metres i El Castell a 500. Però què primem? Edificis i logística o projecte educatiu? Crec que ho tenim clar: escollim el projecte educatiu d'El Castell.

I qui sap, potser quan facin la nova escola ens quedarà no a 300, sinó a 250 metres.