Aquest blog neix com la llavor d'un projecte més important del qual encara no es pot parlar massa. Si la cosa rutlla, ja us ho comunicaré. Si no, sempre podeu seguir llegint els meus posts.
Em dic Sergi Calle. En el moment d'escirure això, tinc 30 anys. Tinc dues filles: una a punt de fer tres anys i l'altra a punt de fer el seu primer any.
Sóc un pare 2.0. M'agrada Internet, les xarxes socials, twitter i, sobretot, el cinema. Les meves aficions i la meva feina són tecnològiques i de ben segur que això afecta (tant positiva com negativament) a la relació amb els que m'envolten. I en el cas que ens ocupa, amb les meves filles. En la seva educació, el seu oci i la manera com creixeran i pensaran també hi tindrà a veure la tecnologia. No només perquè el seu pare sigui un freak, sinó per la societat i l'època en la que viuen.
Però aquest és el blog d'un pare. Ho diu a la URL i ho diu el títol. Per tant, el què trobareu aquí seran les meves experiències, reflexions i dèries sobre el que veig i sento. No sóc el primer que escriu un blog de pare. De fet, dec ser l'últim. Sempre he pensat que no tinc l'autoritat de dir-li a la gent com ha de fer les coses. No sóc un expert en nutrició ni en educació. A casa impera una combinació d'assaig-error i de campi qui pugui. I anem fent.
Però sóc pare des de fa alguns dies i he vist algunes coses. I la meva mirada està condicionada per això. I potser sí que puc dir-ne alguna cosa. I potser a altres pares o mares això els semblarà interessant, útil o curiós.
Si voleu, us convido a acompanyar-me.
Sóc un pare 2.0. M'agrada Internet, les xarxes socials, twitter i, sobretot, el cinema. Les meves aficions i la meva feina són tecnològiques i de ben segur que això afecta (tant positiva com negativament) a la relació amb els que m'envolten. I en el cas que ens ocupa, amb les meves filles. En la seva educació, el seu oci i la manera com creixeran i pensaran també hi tindrà a veure la tecnologia. No només perquè el seu pare sigui un freak, sinó per la societat i l'època en la que viuen.
Però aquest és el blog d'un pare. Ho diu a la URL i ho diu el títol. Per tant, el què trobareu aquí seran les meves experiències, reflexions i dèries sobre el que veig i sento. No sóc el primer que escriu un blog de pare. De fet, dec ser l'últim. Sempre he pensat que no tinc l'autoritat de dir-li a la gent com ha de fer les coses. No sóc un expert en nutrició ni en educació. A casa impera una combinació d'assaig-error i de campi qui pugui. I anem fent.
Però sóc pare des de fa alguns dies i he vist algunes coses. I la meva mirada està condicionada per això. I potser sí que puc dir-ne alguna cosa. I potser a altres pares o mares això els semblarà interessant, útil o curiós.
Si voleu, us convido a acompanyar-me.
Ja va bé veure el punt de vista dels papes... I el punt (2.0) ens donarà, segurament, tema per a rumiar o somriure!
ResponElimina:)